L’Imperi Romà
Va sorgir com a conseqüència de l’expansió de Roma, entorn del mar Mediterràni. La seua màxima amplitud es va produir durant el regnat de l’emperador Trajà (98-117 d-C.) estenent els seus límits des de l’oceà Atlàntic, a l’oest, fins a les ribes de la mar Càspia, el mar Roig i el Golf Pèrsic, a l’est, i des de les terres del Sàhara, al sud, fins a les ribes dels rius Rin i Danubi i la frontera amb Caledònia (Escòcia) al nord.
En època republicana es va trobar amb un dur competidor en el seu afany expansionista, Carthago. Les Guerres Púniques van obligar a Roma a eixir de la Península Itàlica, adquirint noves terres, que havia d’administrar, com Sicília, Sardenya, Còrsega o Hispània
Amb l’arribada de Juli Cèsar (49-44 a. C.) al poder, es va abolir la República romana. El sistema polític imperial es va consolidar amb August (27 a. C.-14 d. C.), que va realitzar importants reformes i va aconseguir una unitat política i cultural als països mediterranis, que es mantindrà fins a l’arribada de Diocleciano (284-305 d. C.).
La Península ibèrica era l’extrem occidental del Món Antic, Hispània; allí existia un important mosaic de pobles i cultures que van ser progressivament assimilats, procés que es coneix com a romanització.
L’arribada de Roma va fer que la vall Mitjana del Vinalopó, passara a formar part del conventus o districte administratiu més gran de la Hispània Citerior, el conventus Carthaginiensis.
Pel Vinalopó discorrerà la Via Augusta, vital per a les comunicacions amb les ciutats del litoral, Ilici (La Alcudia, Elx) i Lucentum (Tossal de Manises, Alacant), i fins i tot amb Carthago Nova (Cartagena), així com l’interior i sud peninsular.
A Monforte del Cid es localitzen diverses villae i una possible mansio, assentades sobre les fèrtils terres de la confluència entre els cursos del Vinalopó, del Tarafa i de la rambla de Orito.
