Procés de romanització
La victòria de Roma sobre Cartago en la Segona Guerra Púnica (218-202 a. C.) i la conquesta de Cartagena i Cadis per Escipió l’any 204 a. C., va suposar la fi del domini cartaginés del sud peninsular (que es donava des de l’any 237 a. C.) i l’inici d’un llarg període de canvis en la societat ibèrica, ja com a part de l’Imperi Romà. L’any 197 a. C. la zona de Monforte quedarà inclosa en la província romana denominada Hispània Citerior.
El domini romà inicial, es sustentava en una forta presència militar, per a poder començar a intervindre en els sistemes polítics, socials i econòmics de la comunitat ibèrica i implantar el pagament d’impostos a Roma. Durant el segle II i mediats del segle I a. C. va augmentar el comerç amb la península itàlica i va créixer la circulació monetària, aquesta nova administració romana no va suposar l’abandó total de les tradicions indígenes: tant la llengua, les creences religioses, així com els ritus funeraris es van mantindre fins a inicis del segle I d. C.
Al llarg del segle III a. C. van desaparéixer moltes comunitats ibèriques de la vall del Vinalopó, mentre que unes altres es mantindrien, com al Castell del Riu d’Aspe, en El Monastil d’Elda i en el Camí del Riu de Monforte del Cid, jaciment en el qual s’han trobat restes ceràmiques d’origen itàlic que es daten entre mediats del segle II i mediats del segle I a. C.
En la segona meitat del segle I d. C., creat el municipi romà de Lucentum i fundada la colònia romana de Ilici, la vall del Vinalopó continuarà sent la ruta natural de connexió entre l’interior i els establiments portuaris de Lucentum i Portus Ilicitanus.